dissabte, 4 de febrer del 2012

Llibertat

No hi ha res com trobar un espai perdut a les muntanyes; un lloc sense amo, sense filats, sense empremtes d'absurditat humana. No hi ha res com arribar a aquest lloc i despullar-se de tot, sense por a qui pugui aparèixer, passant a formar part del paisatge, sentint els elements a la pell i a l'ànima. És en aquests instant quan la Terra es mostra com a mare i la llibertat com a pàtria. No us deixeu enredar pels enemics de la llibertat; estimeu la nuesa i no tingueu por de tot allò que és íntegrament bell. A la merda les comoditats, a la merda els banyadors, a la merda els camins empedrats que banalitzen el misteri, a la merda el quitrà, a la merda els hotels de cinc estrelles, els iougurs immensos plastificats, les salsitxes farcides de formatge, les calefaccions a tot estrop, les macrobotigues de macro i micromerdes electròniques. A la merda les autopistes, el fum, el catric catrac de l'ambició dels rics pobres de temps i de creativitat. A la merda els vestits, els abrics de pells, el protocol que ens castra, que ens encadena, que ens engarjola, que ens cega, que ens destrueix la vida. A la merda la por, la  por a la por, la por al cos, la por a l'existència, la por al fang, a l'aigua, a la pluja, als trons, als espais salvatges. Hi ha tantes experiències que tants es perden per esclavatge a la moral, al protocol, al què diran, al culte a la fama i a la imatge. Embruteu-vos de fang, feu-me cas, i sentiu la vida.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Digues alguna cosa, va...

ranktrackr.net