Criatures de la mar,
allibereu-nos de les dèries de la terra,
del mal vent pudegós
que barrina vanitats efervescents
de progrés destructiu i alienador.
Als racons dels oceans,
en clivelles amagades sota els raigs
diamantins del sol que es capbussa a l'aigua,
composeu cançons que entendreixin els rocs
d'urani, de carbó, de morts d'ahir,
que engeguen la gran màquina dels monstres
assedegats de sed, d'afany, de triomf.
Empenteu-me vers la calanca de Grècia
on un pobre pescador frega el llaüt
i entona càntics de passions eternes.
Vull un poblet de cases blanques, un esquif,
un grapat de sorra fina, una companya
que al costat de les onades i la nit
s'enamori del guspir de tots els astres.
