Ésser de les aigües

Sóc un ésser de les aigües;

llisco per un mar maragda.

Tinc la pell feta d'escates

del color de la carbassa;

del sol moribund i els astres 

quan la tarda s'alenteix.

A la nit, entre l'escuma,

la celístia escriu camins d'argent i sutge.

Se m'endú el corrent dels àngels

sense nom a les amplàries

on reposa Poseidó

i canten sirenes ,i ploren fades,

i mengen déus saba i estrelles

que han perdut el foc, i brillen

als clivells de l'epidermis de la Terra.

Serra la muntanya oculta

el vaivé de les onades,

i a les coves bafarades

d'una sal feta de pols

de rius i somnis

empentats pels fills del bosc

fins a la platja dels records

agemolits en un present que mai no acaba,

mai no acaba.

Sóc el fill de les onades.   

Llibertat

No hi ha res com trobar un espai perdut a les muntanyes; un lloc sense amo, sense filats, sense empremtes d'absurditat humana. No hi ha res com arribar a aquest lloc i despullar-se de tot, sense por a qui pugui aparèixer, passant a formar part del paisatge, sentint els elements a la pell i a l'ànima. És en aquests instant quan la Terra es mostra com a mare i la llibertat com a pàtria. No us deixeu enredar pels enemics de la llibertat; estimeu la nuesa i no tingueu por de tot allò que és íntegrament bell. A la merda les comoditats, a la merda els banyadors, a la merda els camins empedrats que banalitzen el misteri, a la merda el quitrà, a la merda els hotels de cinc estrelles, els iougurs immensos plastificats, les salsitxes farcides de formatge, les calefaccions a tot estrop, les macrobotigues de macro i micromerdes electròniques. A la merda les autopistes, el fum, el catric catrac de l'ambició dels rics pobres de temps i de creativitat. A la merda els vestits, els abrics de pells, el protocol que ens castra, que ens encadena, que ens engarjola, que ens cega, que ens destrueix la vida. A la merda la por, la  por a la por, la por al cos, la por a l'existència, la por al fang, a l'aigua, a la pluja, als trons, als espais salvatges. Hi ha tantes experiències que tants es perden per esclavatge a la moral, al protocol, al què diran, al culte a la fama i a la imatge. Embruteu-vos de fang, feu-me cas, i sentiu la vida.