Ésser de les aigües

Sóc un ésser de les aigües;

llisco per un mar maragda.

Tinc la pell feta d'escates

del color de la carbassa;

del sol moribund i els astres 

quan la tarda s'alenteix.

A la nit, entre l'escuma,

la celístia escriu camins d'argent i sutge.

Se m'endú el corrent dels àngels

sense nom a les amplàries

on reposa Poseidó

i canten sirenes ,i ploren fades,

i mengen déus saba i estrelles

que han perdut el foc, i brillen

als clivells de l'epidermis de la Terra.

Serra la muntanya oculta

el vaivé de les onades,

i a les coves bafarades

d'una sal feta de pols

de rius i somnis

empentats pels fills del bosc

fins a la platja dels records

agemolits en un present que mai no acaba,

mai no acaba.

Sóc el fill de les onades.